El dia que vaig néixer és molt llunyà i no en tinc gaire record. Va ser pels volts del 1138 i ja us podeu imaginar que n'és de fàcil oblidar els moments viscuts després de més de 850 anys de vida... Però hi ha una cosa que no se m'esborra: el murmuri de la vida avançant dins meu. Durant tots aquests anys he pogut formar part del dia a dia de moltes famílies: he vist néixer infants, els he vist créixer i convertir-se en part de la terra treballant-la amb les seves mans i els he vist compartir el seu saber amb els seus fills, i aprendre noves maneres de tenir cura de la terra i dels animals...
Però ara tinc ganes d'explicar-vos un secret: fa un temps, poc dins la meva llarga història, unes noves mans van fregar les meves pedres i, tot polint-les, m'han retornat la meva bellesa original.. Han alçat, de nou, els pilars que em sostenien perquè ara tots vosaltres en pugueu gaudir.